El PPCV defiende la lengua y la cultura valenciana como el "más valioso patrimonio que tenemos como pueblo"

El PPCV defiende la lengua y la cultura valenciana como el
Icono fecha
03-03-2014

MANIFEST DEL PARTIT POPULAR DE LA COMUNITAT VALENCIANA

DIA DE LA LLENGUA I CULTURA VALENCIANES

 

3 DE MARÇ DE 2014

 

Hui, 3 de març de 2014, Dia de la Llengua i la Cultura Valencianes, els valencians i valencianes commemorem novament en este dia, la mort del nostre més gran poeta de tots els temps en llengua valenciana, Ausiàs March, un 3 de març de 1459.

Han passat 555 anys des d´aquella data, i la Llengua Valenciana ha patit molts i diversos avatars fins arribar al 2014. Però a pesar del temps transcorregut, la Llengua Valenciana continúa viva i constituïx el més valuós patrimoni del que gogem com a Poble. Som un Poble: el valencià, en una llengua pròpia: el valencià.

Ausiàs March formà part del Segle d’Or de les Lletres Valencianes i junt a atres autors com Jordi de Sant Jordi, Joanot Martorell, Roiç de Corella, Jaume Roig… produïren ja per aquell temps les millors obres literàries en valencià, en el Regne de Valéncia, en el segle XV.

El nostre Segle d’Or, del que se sentim molt orgullosos, va ser un important moviment cultural en tots els àmbits, i en este sentit, cal destacar i recordar que el primer llibre imprés a Espanya, va ser en Valencia i en valencià, en el títol: “Obres o troves en lahors de la Verge Maria”, imprés a l’any 1474.

La Llengua Valenciana és nostra: dels valencians i valencianes, i junt a la cultura, tradicions i història pròpia, conformen la nostra identitat com a Poble.

El PPCV se sent molt orgullós, en el Dia de la Llengua i la Cultura Valencianes  d’enguany 2014, d’haver contribuit en el seu treball a les institucions, a la seua recuperació i a l’increment del seu ús a tots els nivells, i molt especialment a la nostra administració.

La nostra Llengua Valenciana es troba clarament reconeguda com a tal en el nostre Estatut d’Autonomia (Llei Orgànica 5/1982 d’1 de Juliol) el qual en l’artícul 6 diu que: “els dos idiomes oficials de la Comunitat Autónoma són el valencià i el castellà”. I també afirma que “la Generalitat Valenciana garantitzarà l’ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el seu coneiximent”.

L’Estatut d’Autonomia no deixa lloc a dubtes en la definició de la nostra Llengua Valenciana. Ésta forma part de les nostres Senyes d’Identitat. Eixes que nos definixen i nos unixen com a Poble diferenciat. La nostra identitat és la nostra ànima com a Poble i la mantindrem sempre viva. Recordant també eixa càtedra de Llengua Valenciana creada en 1918 a la Universitat de Valéncia i ocupada pel Pare Lluïs Fullana.

Els valencians defensem sense complexes les nostres senyes d’identitat i la nostra llengua, i respetem la cultura i les senyes d’atres territoris, però exigim també el màxim respecte a lo nostre.

El valencianisme del PPCV, que practiquem tots els dies de l’any i que promovem des de les institucions d’autogovern, les quals recuperàrem els valencians i les valencianes, s’ha consolidat fermament en la nostra societat. Mantenim des del PPCV un ferm compromís en la defensa de les nostres històriques i milenàries Senyes d’Identitat.

Hui 3 de Març de 2014, Dia de la Llengua i la Cultura Valencianes, i en l’esperit d’Ausiàs March, la mort del qual commemorem en esta data, volem des del PPCV llançar una crida a tots i totes els valencians i valencianes, per a que defensen i coneguen la nostra volguda Llengua Valenciana i que siga cada volta més, el vehícul de comunicació  habitual en els territoris de parla valenciana.

Enguany 2014, en el que a més celebrem el 30 Aniversari de la Llei de Símbols Valencians, tenim que sentir l’alegria de compartir com a Poble unes Senyes d’Identitat pròpies, que ens fan únics, i per damunt de tot valencians.

 

Perquè com va escriure el gran poeta valencià Xavier Casp en 1976:

Va nàixer perquè calia.

Ningú no ha sabut mai el dia.

Valéncia és el nom

La Pàtria és presencia i esencia.

I jo estic i estaré a on ella està.

Soc tant si vullc com si no vullc, ¡que si que vullc!:

VALENCIÀ

 

Compartir